Comparteix:

Em retrobo amb vosaltres en aquestes pàgines després del procés electoral, content i molt satisfet perquè l’àmplia participació fos la protagonista dels comicis i que m’hagueu fet confiança per tornar a presidir aquesta institució. El meu equip i jo tenim un projecte ambiciós però amb objectius realistes, que aplicarem per defensar els metges de les fortes ingerències que rep la nostra professió.

Un dels compromisos més urgents que hem adquirit és continuar lluitant contra la precarietat laboral. Els darrers anys l’hem patida a través de l’augment de la càrrega assistencial, reducció de places per jubilacions que no es cobreixen, contractes per hores, davallada de sous... Aquestes condicions provoquen que alguns metges se sentin obligats a marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera professional. Al Col·legi hem constatat aquesta tendència, treballem per revertir aquesta espiral de retrocés i continuarem abordant aquells factors que desacrediten la nostra professió a nivell econòmic i social. La crisi, les retallades i la guerra de preus entre mútues ja han fet que es creuessin prous línies vermelles i s’hagi desprestigiat la tasca del metge. 

El futur obre camins d’incertesa. Aquesta corporació està molt preocupada perquè, com llegireu en les pàgines d’aquest número, durant els propers deu anys es jubilaran un terç dels metges de la demarcació. Això fa que encara sigui més rellevant que el nostre sistema tingui cura dels nostres metges, són un capital molt valuós per les nostres terres i la nostra societat. No podem tolerar que es descoratgi i maltracti els professionals amb aquesta precarietat, no podem deixar que marxin. No ens podem permetre aquest luxe.

El nostre territori també té mancances significatives pel que fa a infraestructures sanitàries. Com hem denunciat els darrers mesos, cal un hospital nou o una reforma estructural de l’Hospital Joan XXIII. Les condicions actuals del centre no són pròpies d’un hospital del seu nivell. També fa anys que reivindiquem la reobertura de l’UCI pediàtrica, que esperem que per fi sigui una realitat abans d’acabar l’any.

Per tot això, volem fer una crida a la classe política i els agents implicats a actuar de manera molt urgent a favor de la sanitat i els seus facultatius. Són els darrers quatre anys que presidiré aquesta institució i ho faig amb la mateixa il·lusió i empenta que el primer dia. Si les conseqüències de la crisi ens han obligat a treballar de valent, el nou escenari que s’albira encara serà més determinant.